Diari de Joanlluc

Nova Etapa

2007-06-14T00:31:00.000+02:00

http://francescfelipe.wordpress.com/

2006-10-02T00:45:00.000+02:00

Aquest Blog ja no està actiu. Podeu consultar els enllaços i els posts anteriors. Este Blog ya no está activo. Podéis consultar los enlaces y los posts anteriores.

Imatge: Le Mépris
Frase: "Il cinema è un’invenzione senza avvenire." Louis Lumière

2006-09-29T19:00:00.000+02:00

Caro Diario

2006-09-24T18:55:00.000+02:00

Estimat diari: ja tens un any des que un bon diumenge 25 de Setembre em va nàixer un impuls per crear-te. Casualment hui he vist la peli de Nani Moretti "Caro Diario", que és una mena de blog audiovisual però dels anys 90 i a Itàlia. I he disfrutat molt, vull dir, he disfrutat de veritat. Crec que tinc l'audiovisual al meu codi genètic i que això s'haurà de plasmar ací i que vaig a començar a incorporar les referències d'una de les coses que m'agrada més, vore pelis, parlar de les pelis, fer pelis. No sé perquè però de major m'agradaria fer un cinema normal com les del Nanni, en un país normal i anar amb una vespa d'un lloc a altre de la ciutat.

demane molt?

Moments

2006-09-17T12:58:00.000+02:00

Estic sol al jardí, diumenge al matí conectat amb l'ordinador, ningú al messenger. Moment de felicitat. Prompte farà un any de l'inici d'este blog i encara em pregunte de la seua utilitat. T'he dit que et dedicaria un post i és aquest, he tardat un poc, però darrerament em retarde sempre a tots els llocs, havia pensat en posar una cançó del cantant francés Cali
aquesta o aquesta. No el coneixes?

Ja et gravaré el CD és molt xulo. Darrerament comence a apreciar, encara més la música, almenys si servix per a posar en comú coses, per compartir, per provocar sinergies. Ahir vaig coneixer al DJ d'Orxata, va posar una cançó del grup d'electrònica francés Dat Politics i no em vaig poder estar d'acostar-me.

El cas, queda un mes perquè s'inicie el repte i vull saborejar cada instant, gaudir cada instant. M'has fet canviar el xip, desconectar, deixar-me endur. I això com a mínim és mereix compartir-ho.

Ai Jean-Luc!!

2006-09-09T16:46:00.000+02:00

Obric el correu electrònic i m'entere per l'article d'Octavi Martí que tot just ha acabat una exposició feta pel propi G0dard al Pompidou. En to, aquesta és la meua darrera obra. Maleit sia! Cap programador del CCCB, del Circulo de Bellas Artes el pensa portar ací???Interesant la reflexió que fa en l'article, com qui no vol la cosa, sobre el fi de la cinefilia i com s'ha substituit pels videojocs i internet.

En fi, si algú sap alguna cosa que m'avise. Mentrestant m'aguante les ganes d'haver anat a Paris revisant algunes imatges interessants de Jean Luc Godard amb Jean Paul Sartre o amb el gran Eric Rohmer. Pel dia que en Jean Luc desaparega a veure si li tenim preparada una nova onada.

Articles d'Agost a Redmagazine

2006-08-25T19:40:00.000+02:00

Ací teniu els enllaços als dos articles d'Agost de Redmagazine.net perevient que no podré tornar a publicar fins Novembre per tots els temes de treballs etc.

Un sobre la nova serie de televisió Queer as Folk
Que si Rufus Wainwright, que si Anthony And The Johnsons, que si Placebo, que si Scissors Sisters. Desde luego si Foucault levantara la cabeza se sentiría orgulloso de la que se ha liado. ¿Pero qué hay de todo esto en la televisión? Este mes comentamos una serie comprometida en provocar más de un dolor de cabeza a algunos... +

L'article sobre el Fib 2006, com sempre, una visió diferent.
En su camino a la madurez, en Remagazine.net repasamos tres de los acontecimientos menos comentados y a nuestro juicio los más interesantes de la decimosegunda edición del Festival Internacional de Benicàssim: la fiesta de inauguración, Un-Pop Classick y el festival de cortometrajes. +

25 anys

2006-08-16T22:41:00.000+02:00

Ja fa 25 anys de l'inici de l'era del PC, el 12 d'agost de 1981 IBM va treure al mercat el primer ordinador, just dos mesets abans de nàixer jo. El meu primer ordinador va ser un Premier 086 en DOS que em regalaren amb 8 anyets, vaig tindre la fortuna de ser un dels primers a tindre pc i l'infortuni de no tindre mai videoconsola. Este PC l'actualitzarem anys més tard a un 386 amb Windows 3.11 i disquetera de 3 1/5 i disc dur de 80MB. Més tard un Celeron a 400 MHZ comprat a Jump i amb Windows 98, un Pentium IV APP amb Windows XP i Linux. I després han vingut els portàtils un Beep i ara un Sony Vaio ambdós centrinos i fa poc l'ordinador de butxaca-telèfon amb Symbian. Entre 6 i 7 ordinadors depenent de com es mire.

Hui encara mire el meu Premier 086 del 1989 amb nostàlgia, un PC que no es va penjar mai.

L'amistat és el més bonic que n'hi ha, després de la música i el cinema

2006-08-15T23:05:00.000+02:00

Bueno Mire tal com hem quedat ho puge al meu blog. En fi, si finalment et quedares per Holanda seria una pena pensar en la quantitat de concerts els quals em podria començar a perdre.
He descobert una cadena de música que és diu Fly Music http://www.flymusic.tv/ que emet en obert en TDT i que podria reconciliar-te amb el món de la televisió, no és cap revelació però fan quelcom digne. El lema Music can make you Fly no està gens malament.... deu sap en que estaran pensant els de Vocento.

Foto Dia 14 d'Agost 4.00 de la matinada Mire i Francesc en la porta de Le Club

Vídeo 20 de Juliol primer dia de Fib al passeig platja de Benicàssim

Dies

2006-07-20T02:46:00.000+02:00

Hui és un d'eixos dies en que et dones compte que tanques una etapa. He pres algunes decissions en diferents aspectes de la meua vida.... i ara cal agafar forces i anar endavant.

Només vull agrair a tots els amics i amigues que em doneu suport en cadascun dels projectes, de les idees, i de les coses que faig. No hi ha res com rebre un correuet, o fer-se una cervesseta de tant en tant i veure que, malgrat tot, malgrat els propers 25, estareu al meu costat.

Hui comença el Fib, 8 anys seguits anant... i comencen oficialment les meues vacances, més o menys.

Quantes voltes he passat per esta estació?

2006-07-03T19:10:00.000+02:00

Hui ha passat el que des de fa molt de temps molts ja sabíem, ja sospitavem.

Es pot tindre excés de velocitat en màquines que no superen els 70km/h?

Tot està dit en l'opinió dels lectors d'El País a www.elpais.es

Faye y Leung

2006-06-11T19:53:00.000+02:00

Existen historias de amor perfectas, y jurados de Cannes imperfectos, como el de WKW.
Vídeo de Chunking Express dirigida por Wong Kar-Wai, dicen que su secreto es que recrea estados de ánimo. Definitivamente cada día que paso viviendo en este país me siento más chino. Habrá que volver otra vez.

Els primers curts

2006-06-05T23:55:00.000+02:00

Un dia vaig ser director de cine ...
més info a sobre eixa època a

...pero dejé hacer cine el mismo día que dejé de amarte

http://www.thelittlebluefilms.com/porque.html
http://www.thelittlebluefilms.com/dicenque.html
http://www.nochesblancas.com/

Article Fib

2006-06-04T17:37:00.000+02:00

Abonos agotados y cartel del lujo. El Fib se ha ido superando año tras año y es vox populi que en el 2006 busca su mejor edición. Ante la saturación festivalera, el Fib se consolida y muestra su fuerza organizativa. Pocos festivales cuelgan el cartel de todas las localidades agotadas sin perder un ápice de su línea musical.
En su línea editorial, sí, pero con mucho de marketing, los chicos del FIB empiezan a saberselas todas, y es que más que música, el FIB es cada vez más un macroevento. Han aprendido la lección.Depeche Mode, Morrisey o Pixies nunca antes actuaron en el FIB y de hecho sus actuaciones tendrán seguro un tono especial, todos recordamos la desilusión de Morrisey o el concierto de Pixies en el Primavera Sound. Pero también Placebo, Franz Ferdinand o The Strokes tienen mucho que decir en el FIB de este año.Pero a pesar de los grandes, el cartel nos guarda otras joyas como Yann Tiersen, Mojave 3 o Rufus Wainwright. Y es que el verdadero fiber es capaz de brincar como loco con Placebo despues de un concierto de Mojave 3. De hecho el llamado movimiento fiber fue uno de los primeros signos de identidad o marketing (según se mire) por los que hoy FIB se reconoce entre los grandes festivales europeos. Identidad y fidelidad hacia un evento que pocos han sabido crear o mantener, quizás sólo Sónar consiga algo parecido desde otra órbita musical.Pero es que el FIB es un diez también por la acampada, por las tiendas, por las carpas, por la diversidad, por Benicàssim, porque es verano y claro... las vacaciones provocan efectos añadidos.Sinceramente, muchos envidiamos no tener un festival de cine que sea una referencia cinéfila como lo es el "Fiba la música", y es que ni San Sebastián, ni Sitges, ni Valladolid, ni el Cinema Jove serían capaces de agotar las localidades meses antes porque están echos de espaldas al público. Pero es que el cine es otra cosa, tampoco el Festival de Cortos del FIB, aunque buen festival como es, no ha sido capaz de independizarse de la voragine musical. A ojos del que hace siete años que acude a la sala, lo único que distancia al festival de cortos del musical es no incluirse en el recinto. ¿Cómo va alguien a elegir si ver a Dominique A o el cortometraje 'Love Me Or Leave Me Alone' inglés de Duan Hopkins? ¿acaso no pertenecen al mismo concepto de cultura independiente?Pero en definitiva si uno va a Benicàssim y paga la entrada... los cortos, el arte, el teatro o inlcuso la playa son factores extra que fidelizan, pero que no son la razón en sí. Son extras de los mejor del Festival

Yann Tiersen:

Blur:

Franz Ferdinand:

Acabamos después de tanto FIB en positivo con dos preguntas al aire: ¿Quién se acuerda hoy de los problemas que había y el trauma por el cambio de fechas? ¿Escucharemos este año a Gerardo Camps relacionando el FIB con proyectos como Marina d'Or y Mundo Ilusión? ;) Nos vemos en Benicàssim.

Rellotge, filldeputa el temps que t'has menjat!!!

2006-05-30T22:39:00.000+02:00

Moment de felicitat a McDonalds de Palma de Mallorca, on presentarem l'Inquiet. Al Mac no, ho férem a IB3, la tele autonòmica d'allí, gràcies a la Catalina, la coordinadora del Cicle de les Illes. Tbé anarem a Ca'n Joan de s'aigo, no es penseu que només férem els pardals ;)

No hi ha res com anar amb dos bons amics deixant clar i alt el nom de Picassent. La beguda ens ajudà a malmetre l'escàs menjar. Xics gràcies per vindre, crec que hui deuria tornar a Palma. De fet ara mateix de recordar-ho em sembla que estava allí. Em molaria que la gent que vinguera ací al nostre Festival tinguera una situació semblant. Però cal per això actitud i predisposició!!! S'admeten comentaris

La nit

2006-05-22T23:59:00.000+02:00

Antonioni en la pel.lícula La Notte filma aquest pla

I jo comente en un text criptic el dia 8 de Març dia de la dona (treballadora)
Un text que reflexiona sobre alguns dels errors del feminisme i de les teories de gènere.

1. Presunción errónea número uno: Performatividad no es que el “sujeto dé vida a lo que nombra”.2. Presunción errónea número dos: Lo queer no excede la política de identidad 3. Presunción errónea número tres: la crítica a un esencialismo material no se resuelve en un constructivismo radical.4. Presunción errónea número cuatro: La crítica del sujeto no lo anula, la crítica a la categoría “mujer” expresa sus límites, no su decadencia.5. Presunción errónea número cinco: Desestabilizar los códigos contingentes del género no garantiza desinstalar los mecanismos de sujeción del sujeto generado.

Hui em responc, amb una reflexió amb altra pel.li del Michelangelo.
L'avventura. La sinopsi diu així

"A woman disappears during a Mediterranean boating trip. But during the search, her lover and her best friend become attracted to each other." En definitiva la vida és una aventura en la que acabem cometent els mateixos errors, encara que aquest cop, més sofisticats, tot reivindicant la nostra voluntat d'éssers impulsius. Eixa mirada és un impuls* i eixa és l'Avventura. Antonioni ens mostra la desestructuració dels valors morals del nostre esquema mental. I ens aboca a l'impuls, a repensar, a reestrcuturar l'impuls, en unes pel.lícules a les que el temps li senten fantàstic. Tinc una enveja de no haver-les vist estrenar al cinema!!!
Com vaig dir fa temps, un es sent orgullós de pertanyer a la mateixa espècie animal que antonioni, i fins ací puc escriure...

*que no instintiu

Revolution is over, we're the future!!!

2006-05-07T23:22:00.000+02:00

Images del Tilt de Perpinyà 5 i 6 de Maig

Entrevista Olivier

Encontrant respostes

2006-04-20T18:14:00.000+02:00

«La televisió és el mirall on es reflexa la derrota de tot el nostre sistema cultural.» F. Fellini

«Internet és el mirall on construir una nova cultura on acabem derrotant tots els sistemes definitivament.» F. Felipe

Pensamos que hay que cambiar el mundo.

2006-04-17T13:50:00.000+02:00

Text

Pensamos que hay que cambiar el mundo. Queremos el cambio más liberador posible de la sociedad y de la vida en la que nos hallamos. Sabemos que este cambio es posible mediante las acciones apropiadas”.

http://www.zemos98.org/spip/article.php3?id_article=181

Cançó

Bagatelle, Yann Tiersen et Dominique A (L'absente)

Tiens, une petite voix me glisse quatre verités Qui passent la rampe et gravissent l'escalier Les jambes tirent et les yeux ont tourné, Va savoir, où la bouche est tombée Comme museau levé j'écoute, la voix je la suis, Top là ! Echangeons des nuits pour des nuits Du coup l'aube en sort toute retournée, Le bourreau a du mal a trancher. Et aussitôt, quelqu'un manque et de rien, le jour est chargé Et tout peut se charger d'absence. Rien qui sache mieux qu'elle s'absenter. Bagatelle, que m'as tu promis ? Où m'as-tu mené ? Les petites vagues se font vite emportées, Et morflant, sous cape, comme habitué, On a vite sa table, ses entrées Des retours de flamme s'annoncent, Leurs trains sont attendus, Ma pancarte est inutile, ils m'ont reconnu, Dans l'helice où mes doigts sont passés Je m'avance l'histoire de bien capter. Car rien à faire quelqu'un manque et de rien, Le jour est chargé, Et tuot peut se charger d'absence, Rien qui sache mieux qu'elle s'absenter

Llibre

http://www.tusquets-editores.es/catalogo_titulo.cfm?titulo=1903

Accident

C/Torrent amb C/Morella

Cotxe Luchos, tornant a casa dels cinemes, de no-vore V de Vendetta. Luchos i jo estem bé, podrem contar-ho i esperem que el xic de la moto també.

Vacances

2006-04-14T13:38:00.000+02:00

Necessitava vacances, necessitava escoltar el nou disc del bo de Dominique, necessitava escoltar el nou també d'Antonia Font, de Placebo, de Sigur Ros, necessitava vore altre cop l'Eternal Sunshine de Gondry i Los edukadores. Necessitava seure, necessitava pensar, necessitava temps, necessitava piles, necessitava forces. I ara en tinc, però toca carregar-les a tope, doncs queda tot per fer.

Sobre els comentaris que heu fet alguns sobre el blog... teniu raó que potser he expressat el meu estat d'ànim a cops amb massa naturalitat, però crec que tindria poc d'interés un blog on només parlara de les coses que faig, diguem-ne professionalment. És veritat que potser expresse en este ratlles coses que no diria a persones, per no tindre la confiança necessària, però també crec que si he tingut la necessitat d'escriure-ho, ha sigut també per la voluntat de compratir-ho. Sóc així de complex i innocent, però vull ser sobre totes les coses sincer amb mi mateix, passe de malentesos vull ser clar i és així com sóc. Si estic cansat, depre o mal ho vaig a dir, i si estic content i descansat, com ara, també. És el que té estar viu.

Dusminguet

2006-04-05T23:27:00.000+02:00

Siento
tu mirada como el agua del río que se pierde en el cabal
tus caricias como moscas
tu sonrisa es un cristal
Esta mañana llovía como nunca me puse a llorar ante Tusitanramán hasta Mamara me vio volar la luna me puse a bailar con mi amigo Celicán Ay, ay, ay ey, ey, ey uy, uy, uy ay cómo duele este dolor de corazón
Siento
tus palabras como ecos de llanto que chocan en mi pesar tus caderas como agujas tus bailes son mi soñar

lletra dusminguet. grup de La Garriga... quin poble!!
http://www.dusminguet.to/

no posaré aquest cop la inicial del teu nom, perquè ja m'he ocupat d'esborrar-la a temps.
punyetera química primaveral!!!

Sembla ser que Cocacola etiquetarà en català

2006-04-05T22:59:00.000+02:00

Sí senyor, ole EUA estos sí que saben. I la pregunta és... han pensat els de Coca Cola presentarse a les autonòmiques del 2007?

sentiments contradictoris

2006-04-03T15:40:00.000+02:00

Cap de setmana complet i inquiet on els hi haja. Hui tornant a casa per la V-30 i mentre conduia he esclatat a plorar, i he hagut de reduir la velocitat, sincerament és en eixos moments quan tires en falta als cartells anunciadors missatges com "Prohibit plorar al volant"...

El magazine de la xarxa

2006-03-27T00:11:00.000+02:00

Hui li he dedicat un poc de temps a un projecte que llançarem fa temps i que resistix. En Abril tornarà en força i en Maig 3 anys d'existència, i evidentment ho celebrarem.
www.redmagazine.net

Joanlluc a Lisboa

2006-03-24T19:45:00.000+01:00

No sabes cuanto de subversivo hay en una sonrisa que no quiere comprar

2006-03-22T20:29:00.000+01:00

Tu sonrisa ha cambiado
cançó que escoltava mentre conduia per la V-30 direcció a la V-31

El polvo y tiempo acumulados
sobre tu esperanza
se olvidaron de ser.S
e han ido fugando
de tus ojos
dándole el sitio luces
propias de una mujer.

Por eso
tu sonrisa ha cambiado
algo en este invierno
que ya no pasará
sin luz-como todos los inviernos-
tenaz-como todos los inviernos-
fugaz-como todos los inviernos-
estás desafiando la ciudad.

Aquella señora
que hace bien el papel
al manso marido
que despierta a las seis
y al tonto reloj

No sabes cuanto de subversivo
vive en una sonrisa
que no quiere comprar
y cuanto de muerte hacia el pasado
que se incrusta en los dedos
cual resto de humedad.

La historia
choca contra tu saya
y se hacen remolinos
que huyen del amor,
como se dice que huyen los demonios
de las estancias crueles para el odio.
Bendita está tu risa.
Amén.

Autor: Silvio Rodriguez

if you tolerate this...

2006-03-12T22:14:00.000+01:00

The future teaches you to be aloneThe present to be afraid and coldSo if I can shoot rabbitsThen I can shoot fascistsBullets for your brain todayBut we’ll forget it all againMonuments put from pen to paperTurns me into a gutless wonderAnd if you tolerate thisThen your children will be nextAnd if you tolerate thisThen your children will be nextWill be nextWill be nextWill be nextGravity keeps my head downOr is it maybe shameAt being so young and being so vain Holes in your head todayBut I’m a pacifistI’ve walked la ramblasBut not with real intentAnd if you tolerate thisThen your children will be nextAnd if you tolerate thisThen your children will be nextWill be nextWill be nextWill be nextWill be nextAnd on the street tonight an old man playsWith newspaper cuttings of his glory daysAnd if you tolerate thisThen your children will be nextAnd if you tolerate thisThen your children will be nextWill be nextWill be nextWill be next

Kiarostami, la cogota de Erice et moi

2006-03-06T23:46:00.000+01:00

L'arbre de les imatges

2006-03-06T16:01:00.000+01:00

Dailymotion blogged video
Arbre d'imatges
Video sent by inquiet

Açò és el material de treball sobre el curt fet a Sollana fa uns mesos. Hi hauran diferents versions que s'aniran publicant a la web una curt experimental, una altra de videocreació, una altre videoclip, i finalment una versió videoteatre. Si algú està impacient es pot descarregar la versió final a http://www.sendspace.com/file/qumai4

De major vull ser faller

2006-03-05T22:34:00.000+01:00

Tráfico autoriza el corte de 640 calles a partir del día 8 de marzo y hasta la cremà
falla¹ f. Branca seca, estella, manat o pila de matèries combustibles que s'encén per fer claror, anar a calar foc, etc. Foguera. Construcció de material combustible, constituïda per ninots i escenes satíriques, que es crema en moltes places de Vàlencia i d'altres ciutats per la festa de Sant Josep.

Dies de dones treballadores

2006-03-03T00:09:00.000+01:00

1. Presunción errónea número uno: Performatividad no es que el “sujeto dé vida a lo que nombra”.2. Presunción errónea número dos: Lo queer no excede la política de identidad 3. Presunción errónea número tres: la crítica a un esencialismo material no se resuelveen un constructivismo radical.4. Presunción errónea número cuatro: La crítica del sujeto no lo anula, la crítica a lacategoría “mujer” expresa sus límites, no su decadencia.5. Presunción errónea número cinco: Desestabilizar los códigos contingentes del género no garantiza desinstalar los mecanismos de sujeción del sujeto generado.

Ascendre

2006-03-02T23:11:00.000+01:00

Ascendre o descendre o restar quiet, molt quiet, inmòbil. Silenci.

Llista de feines. Posar gasolina.
Publicar algo al blog. Sopar amb ella. Anar a Madrid. Anar al teatre. Anar a la roda de premsa.
Dinar. Reunir-se. Salvar el país. Escriure un poc. Respondre correus atrassats. Parlar amb un amic. Planificar un viatge. Comprar roba, es casa un amic. Buscar persona amb la que compartir la vida. Este any no vas al Zemos. Busca les fotos per al festival. recorda, has d'anar a la piscina i estimar i cuidar un poc els que t'envolten. Aprén a aparcar ja d'una volta. Prente les coses amb calma. Recorda el tema de la subvenció. No tens la beca de la Generalitat. Passeja un poc més. Envia-li un sms. Vaig a telefonar-te, són ja massa anys de silenci, no creus?. Una abraçada.

Pensament

2006-02-01T23:13:00.000+01:00

Hui m'ha vingut al cap un pensament. Supose que és pel tema Iran... El cas és que l'home de la foto sembla que tinga gust al vestir no? M'agrada les sabates que porta. Deu tindre un mòbil superxulo i eixe cap de setmana segur que anava a fer un viatge fantàstic.

En eixe moment sincerament crec que deuria estar en pau interior rollo un anunci de BMW d'eixos de te gusta conducir?, però a lo bèstia, no en el moment de tirar-se, sinó tot just en començar a caure, com una mena d'alliberament.

Pensau bé, imaginat que comences a caure..

Crec que deuria escriure algo sobre això, els pensaments d'este home mentre caia al terra. 5 minuts dels pensaments d'un home caient, en què pensaria? pensarà en sexe, en els fills, en els diners, en el treball, en la injusticia al món, en que té fred, en que s'ha cagat, en que res té sentit, en que anirà al cel.???

Supose que en el fons la gràcia de la vida és saber que tots devem estar en una caiguda lliure, encara que no sàpiguem el dia que finalment toquem terra. L'error seria no adonar-se'n. Almenys aquest home, aquest valent cau amb elegància, amb bones sabates i amb estil.

La línia del arbre

2006-01-29T16:00:00.000+01:00

La línia de l'arbre (nou títol de L'arbre de les imatges) és un projecte per a l'exposcició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona sobre els directors Abbas Kiarostami i Víctor Erice.

http://www.cccb.org/cat/activ/expos/prep.htm

"És un fet que les pel·lícules sense històries no són molt populars entre el públic. No obstant això, una història també necessita buits, espais en blanc com els d'uns mots encreuats; buits que estan aquí perquè el públic els empleni. O, com un detectiu en un thriller, perquè els descobreixi. Crec en un tipus de cinema que oferix grans possibilitats i temps al seu públic. Un cinema a mitjan crear, un cinema inacabat que aconsegueixi completar-se gràcies a l'esperit creatiu dels espectadors, com ocorre en centenars de pel·lícules. Li pertany als espectadors i correspon al seu propi món", Abbas Kiarostami.

Ací teniu el premuntatge del curt.
http://www.inquiet.org/cinema/videoblog/arbre05.wmv

Gràcies a tot el món que ha col.laborat en este projecte.

Rodatge

2006-01-23T23:04:00.000+01:00

Hem acabat el rodatge de "L'arbre de les imatges". Ha sigut magnífic. Podeu tindres més info al Blog del Carles, el director de fotografia del curt.
He encontrat quelcom més important que una història, un equip de gent, d'amics, de companys.

I això és un xicotet retrobament amb el cinema.
A principis de Febrer es presentarà al CCCB a Bcn.

Imatges i text sobre el Rodatge

identificador de llamadas en clave olfativa

2006-01-17T23:37:00.000+01:00

¿A qué huele Doraemon?
[What does Doraemon smell like?]
El generador de aromas de la empresa japonesa Pixen acoplable a un teléfono móvil permite crear un identificador de llamadas en clave olfativa. Los teléfonos móviles del mercado japonés ya pueden equiparse con este dispositivo, para que sus usuarios reconozcan por el olor quién les está llamando. Es un paso más en la personalización de los identificadores de llamadas: asociar olores desagradables a números fastidiosos o aromas domésticos a las llamadas del hogar. E igualmente puede hacerse con los correos electrónicos entrantes. Todo, gracias a un microgenerador de aromas estimulado electrónicamente. Por el momento, el desfase temporal entre la entrada de la llamada o el correo y la liberación aromática es de cinco segundos que, no hay duda, tenderán a reducirse en un futuro inmediato. Nos quedamos con una de las aseveraciones que hace en su web la empresa que ha ideado este avance: «fragancias y sonidos son informaciones análogas a la hora de trabajar con ellas, pueden ser digitalizadas para su transmisión, y ser recreadas en el sistema receptor». No obstante, apuntan, el problema con los olores y el olfato es, de nuevo, la falta de un código básico, como el que conocemos en el caso de los colores y la visión y, por lo tanto, se precisa una enorme cantidad de elementos para regenerar un determinado aroma. Resulta oportuno recordar que la transmisión de aromas por internet es un objetivo, hasta ahora inalcanzable, que acabó con empresas como Digiscent y que se ha estancado en manos de grandes compañías como France Telecom.
Sin embargo, en Pixen, a pesar del éxito, no parecen dispuestos a ir más allá del marketing. Su web muestra, en mensajes de corte promocional, que el sistema se ha comercializado con el nombre de Ketai Kun Kun (ketai es el término japonés para designar los teléfonos móviles, y kun kun significa oler, además de ser el nombre del niño protagonista de un cómic nipón). Han lanzado como primeros productos las versiones Hello Kitty, Disney y Doraemon, otorgando a ciertos personajes de animación dirigidos al público infantil una determinada fragancia o combinación de ellas (no olvidemos que la cuota de productos de animación en la actual cultura japonesa es más que considerable). Todo ello, en un envoltorio con apariencia trasdecendente. En efecto, Pixen parece querer atribuirse, tras logotipos de motivo científico y tecnológico, la insignia de la investigación, a pesar de la sensación de trivialidad que queda tras navegar por su portal.
Es cierto que los sentidos venden y resulta no sólo lícito sino estimulante que las compañías tecnológicas apuesten por la transmisión de percepciones sensoriales por la red más allá del mundo audiovisual, y que concreten productos en esa línea. Pero el simple desarrollo de aplicaciones de efecto inmediato en el mercado sin una cimentación en investigación básica capaz de plantear una teoría general del proceso conducirá a corto plazo, como tantas veces, a un callejón sin salida. Es necesario no confundir la inversión en investigación con la inversión en producto, para evitar la construcción de una tecnología sensorial «sin sentido», incapaz de transportar otra información que la de haberse ganado el liderazgo de ventas en el tramo de preadolescentes.

Textos

2006-01-16T23:02:00.000+01:00

L’arbre de les imatges

Text inicial
Mire la imatge, mire la teua imatge, intente imitar la teua mirada, però no puc. La teua mirada cap a la realitat, la teua mirada és teua, m’agradaria ser com tú: arbre de les imatges, vore els camps d’arròs tots les dies, m’agradaria vore les imatges que hi ha dintre teu, les imatges que has vist, les imatges que reflexes des de la teua memòria. Però hui he entès que no puc recuperar la teua memòria perquè no en tens, simplement s’ha esdevingut així.

Un camí, un arbre, un tren, una casa abandonada, una xiqueta, un lloc estrany i desèrtic, són elements suficients per crear una mirada, dos, tres i totes les mirades. Cadascú de vosaltres sou una mirada.

La teua mirada és teua, i jo també sóc l’arbre de les imatges.

Podria dir mira ací, mira allà, fes açò, fes allò, escolta açò per voler dir no se qué que no vull dir, perquè no ho vull dir, perquè no s’ha de dir, perquè ja s’ha dit. Puc fer-te sentir por, puc fer-te riure, puc avorrir-te, puc emocionar-te o puc simplement esdevindre imatge, que és el que sóc una simple imatge davant teu.

Sinopsis
Miriam és actriu, està rodant un curtmetratge amb uns amics i amb una professora de teatre. L’arbre de les imatges és una reflexió sobre la representació cinematogràfica a partir d’Erice, Kiarostami, un arbre, dos càmeres, i un lloc enmig dels camps d’arròs de Sollana.

Localitzacions del curt

2006-01-15T22:32:00.000+01:00

Imatges-localitzacions del curt "L'arbre de les imatges" (Sollana)
video 19 mb www.inquiet.org/cinema/videoblog/arbre.wmv

L'arbre de les imatges

2006-01-13T17:16:00.000+01:00

Ja hi ha força gent que ho sap, però he decidit ja fer-ho públic a tots vosaltres el tandem yerblues/joanlluc en breu iniciem el rodatge d'un nou curt. Ja he explicat moltes voltes que em volia donar un temps, un cert temps de descans i d'aprenentatge per iniciar la nova singladura amb més calma, perspectiva i maduresa. Però si es mescla Erice, Kiarostami, CCCB i algún professor català la veritat la cosa canvia, es fa ben difícil dir que no i en definitiva un encarrec és un encarrec malgrat les tres condicions imposades són més un alliberament que una mancança.

Ara toca crear L'Arbre de les imatges i no hi ha molt de temps. Heus ací les primeres imatges del storyboard.

més info ací http://www.liceus.com/cgi-bin/gui/03/3833.asp

Haikú anglès

2006-01-11T11:48:00.000+01:00

"Es infinitamente más bello dejarse engañar diez veces que perder una vez la fe en la humanidad." Heinz Zschokke

Encén el foc i tensen

2006-01-05T15:31:00.000+01:00

Encén el foc i t’ensenyaré una cosa, una cosa invisible si no desitges veure-la,una cosa que no es pot sentir si tu no desitges escoltar-la. (Haikú japonès)

Pròximes destinacions:
Cccb, zemos, londres

Te ofrezco un trato

2006-01-05T02:13:00.000+01:00

Te ofrezco un trato, sí, un trato. Un trato para que intentemos lo nuestro. Olvídate de mí, olvidate de todo, así quizás nos podamos reencontrar. De nada sirve conocer a la persona perfecta si no es el momento adecuado.

Esto debería haber sido una especie de crítica. Des de luego, por lo menos ya hace tiempo que ví “March Point”, y podría decir algunas cosas, de hecho podría dar para un debate o dos. Debería haber hecho una capsula pero no lo hice, no lo haré. Hoy he visto “Tu, yo y todo lo demás” y esta es la sensación de boca que me ha dejado, he pensado en tí, en mí, en lo que pretendemos y en lo que no es . Nota mental: Debería ir mucho más al cine, ¿no crees?. Lo próximo será una crítica, lo prometo.

Los espectadores

2006-01-03T12:10:00.000+01:00

Los espectadores cambian de ‘canal’
Joshua Chaffin. Financial Times

--------------------------------------------------------------------------------
Publicado: 07:00

Los directivos de las cadenas se han visto obligados a adoptar distintos modelos digitales para hacer frente a la nueva forma de entender la televisión.

Érase una vez una caja de madera conocida como televisión capaz de reunir a toda una familia a la hora de la cena y de hacer que organizáramos nuestras agendas en torno a su dominio.

Con la llegada del mando a distancia y de los canales por cable, en las últimas décadas la televisión se ha transformado en un deporte más activo. Aun así, el equilibrio de poder entre el medio y su público podría verse seriamente afectado por los recientes acontecimientos, que parecen ser el preludio de cambios revolucionarios.

Hace unos días, CBS y NBC, dos de los canales más importantes de EEUU, dieron a conocer los acuerdos de venta de episodios de sus programas estrella a 99 céntimos cada uno, que estarán disponibles en el vídeo a la carta. Warner Brothers siguió su ejemplo anunciando la recopilación de miles de episodios de viejos programas, disponibles sin coste alguno en AOL, su portal de Internet.

Todos estos anuncios llegan después de que la cadena ABC, de Walt Disney, alcanzara un acuerdo histórico para la venta de sus programas más populares, como Mujeres Desesperadas a través de iTunes, la tienda de Apple por Internet para su reproducción en su nuevo video iPod.

“La forma de ver televisión está cambiando”, asegura Jeff Zucker, presidente de NBC Universal.
“No podemos seguir ofreciendo nuestros contenidos como antes”. En opinión de Ann Sweeney, su homóloga en ABC, estos acuerdos no han hecho más que empezar. Las cadenas aprovecharán la distribución digital para que los consumidores accedan a sus contenidos a través de aparatos como el iPod, los móviles o los televisores de alta definición en cualquier momento y desde cualquier lugar.

Las iniciativas digitales llegan en un momento precario para el tradicional modelo de emisión; cada vez hay más público que se conecta a la televisión por cable o por Internet.

El modelo tradicional también se ha visto afectado por otros cambios tecnológicos, como la llegada de los grabadores de vídeo digitales.  Mediante aparatos como el TiVo, los espectadores pueden grabar programas y verlos sin publicidad cuando les apetezca. Si los nuevos acuerdos de distribución tienen éxito, las cadenas podrán contar con una nueva fuente de beneficios  que sustituya a los ingresos por publicidad.

Existe un consenso generalizado en que la distribución de productos  a través de una variedad de plataformas y a distintos precios es una buena forma de combatir la piratería, que ha comenzado a afectar a la televisión del mismo modo en que ha perjudicado a la música y al cine.

El cambio de los canales tradicionales de televisión a las nuevas plataformas digitales llevaba tiempo fraguándose. Hace algunos años, se descubrieron nuevos modos de rentabilizar los contenidos mediante la venta de programas de televisión en DVD.

Los directivos de las grandes cadenas reconocen que sus últimos acuerdos son más bien medidas defensivas contra una industria agonizante. Martin Franks, vicepresidente ejecutivo de CBS, asegura que la distribución del vídeo a la carta no solamente es una fuente de beneficios, sino una forma de captar más audiencia para los canales tradicionales, que dependen de la publicidad. Al igual que CBS, otras cadenas han comenzado a emitir en Internet y de forma gratuita los últimos episodios de sus programas. “Es una fabulosa forma de promoción” aseguran.

No se sabe si los cambios pondrán en peligro las relaciones de los canales con las empresas de publicidad, que seguirán siendo fundamentales durante los próximos años. Si los nuevos TiVo permiten que el espectador se salte la publicidad,  sectores como los fabricantes de coches o la industria del cine podrían verse afectados, aunque existe la posibilidad de que estos aparatos permitan a los anunciantes seleccionar mejor su público y aprovecharse del juego interactivo en el que un espectador puede seleccionar un anuncio que le interese para conocer los detalles de un producto. Mientras NBC y ABC han optado por vender sus programas sin anuncios, CBS ha decidido mantenerlos.

Por el momento, nadie parece saber qué porcentaje de audiencia estará dispuesto a pagar por sus programas dentro de cinco años y el tipo de aparatos que se utilizarán para verlos. Pero, aunque los ejecutivos no pueden prever cómo funcionarán las últimas innovaciones, lo único que saben es que no se pueden quedar atrás.

Día 2

2006-01-02T03:59:00.000+01:00

Comença l'any, nous propòsits, i reenganxem el blog...
Temes per a este més de gener.
Redmagazine.net Gener, Circuit Inquiet, AV i el curt per al CCCB

200SIS BCN

2005-12-05T17:49:00.000+01:00

Benvinguts al cap d'any més curt
He passat una de les setmanes més xules, i la veritat encara que no fou tan impactant com el viatge a OPorto, ja fa un any d'això amiguets... carai coooooom passa el temps, el cas thnks a tota la gent de bcn per rebre'm així, per la benvinguda, per fer-me sentir com a casa. Però ara sí, és ja temps de tornar.

En referència al tema de cap d'any i la disparitat d'opinions sabeu que pense... que cadascú siga responsable de les decissions que pren i de les conseqüències que comporta. Com diria una amiga meua "vamos a trabajar para ser felices y no para amargarnos la existencia".

Un beset a tots/totes

Ni "Eloge de l'amour", ni "In the mood for love", ni "Cuento de verano", ni "Noches Blancas"

2005-11-27T13:38:00.000+01:00

Amb este post queda tancada la primera fase "Eloge de l'amour" del blog del Diari de Joanlluc. Per mi ha perdut sentit, crec que ja n'hi ha prou d'explicar els meus sentiments, a partir d'ara me'ls guardaré, o millor dit, els arxivaré per al dia en que tinga quelcom interessant que contar.
No és que no em queden coses per contar de mi, en queden, i les contaré, però no ací. Fa temps que no quede amb molta gent, i segurament podrieu estar informats a través d'ací, i pot ser siga interessant, però per moltes visites que tinga per mi ha perdut el sentit. El que dic al post anterior "my love with you is deep in my heart, and is only mine" és ja el límit...Estic fart de parlar de mi, de les meues relacions, del meu món, m'enteneu? M'agrada escriure, però necessite inputs. Decidídament, amics , he d'anar al cine... perquè ho necessite, i eixe és un bon camí per a este blog, parlar de cine.

A continuació vos reproduisc la lletra de la cançó que tinc com a melodia de mòbil amb la que done per tancada esta primera fase.

Dices que vengo que voy que siento que escucho que pertenezco que sirvo para mucho que me estremezco que mi mirada es limpia suave brisa que sientes el deseo de tenerme cerca que te distancias por miedo a perderme que el barrio es mas hermoso desde que aparecí que soy la flor que alumbra el jardín el viento que se lleva la señora luna para que luzca el sol mi amor hoy solo quiero decir.

Siento lo mismo por ti, el mismo sentimiento por ti.

Que sí que sí que bien que me encanta escucharte adoro sentirte y verte moverte y sorprenderte de pronto haciente cosquillas en las rodillas. Que sí que sí que bien que me encanta escucharte adoro sentirte que el barrio es mas hermoso desde que apareciste reluce el sol en mi corazón. Mi niña mi amor mi rayo de luz, el camino que lleva a tu casa, es mi alegría, la primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta mamá. Los días tranquilos transcurren serenos, tus pasos los míos, peinando sendero, quien dijo que los muertos no iban a resucitar, hoy llego mas puro que el agua mineral.

Tu cara, tu casa, tus ojos sonriendo, mi cara, la brisa, la mañana sube por la ventana, la calma, acaricias tu respiración, resuenan campanas desde el comedor, las nubes en el cielo y pasa un avión dibuja una linea blanca en tu almohada, en tus ojos, tu mirada, estoy en tu casa, adoro tu casa. Cambio de color, pasa un avión, traza una línea, ahora de plata, de plata la memoria del sulcan de hoy

Hoy gano, tu ganas, ganamos los dos.
Hoy gano, tu ganas, ganamos los dos.
Hoy gano, tu ganas, ganamos los dos.
Hoy gano, tu ganas, ganamos los dos.
Hoy gano, tu ganas.
Esto no se para
Esto no se para
Esto no se para
Esto no se para
Esto no se para
Esto no se para
Esto nos separa
Esto nos separa
Esto nos separa

En este link la podeu escoltar.

http://www.inquiet.org/cinema/videoblog/mar.mp3

Lletra i música. Facto Delafé y Las Flores Azules ( La cantat de Élena i el cantant de Mishima juntets)

There are too many diferent kinds of love

2005-11-23T15:28:00.000+01:00

and doesn't matter if you don't love me
23/11/2005
10:47:14
or if you're angry with me
23/11/2005
10:48:18
my love with you is deep in my heart, and is only mine

Absolutament, tendrament i tragicament

2005-11-22T19:00:00.000+01:00

Bandeja de entrada

dimarts, 22 / novembre / 2005 16:42
Inici :Dear Fran.....Final: Michelle

Enimg: Tot un món, el missatge més bèstia, més sincer, més directe que m'han enviat mai. Ho sé, no vaig a poder donar-te una resposta a l'altura, i a més en anglès!!! Deu meu!!!

Resposta a l'amic Mitabe

2005-11-21T15:56:00.000+01:00

Benvolgut, estimat i apreciat amic Mitabe. Les històries es repeteixen clar. Però el que importa és aprendre’n i no tornar a caure en els mateixos errors. És com en un videojoc, pots tindre totes les oportunitats que vullgues fins que et canses, el que deus fer és tornar a jugar, alguna dia et passaras el joc, ja voràs.

Sincerament i amb honestedat, no crec que ninguna de les persones que has conegut fins ara t’ompliguen, encara que arquetípicament són persones que podrien ser idònies, cadascú té el seu mon, els seus anhels, la seua propia mirada, el seu propi cor, esperit i ambicions. Escolta esta cançó, el dia que sentes alguna cosa semblant per una tia, serà eixa. Mentrestant, com diria Virginia Wolff, deixem passar lentament el tic-tac del rellotge. Almenys humilment hui és eixe el meu pensar i sentir.

Un abraç

Grup Facto Delafé y Las Flores Azules
http://www.inquiet.org/cinema/videoblog/mar.mp3
Text en xinés i japonés: Soushisouai
To be in love with one another

A little perfect love story

2005-11-20T22:05:00.000+01:00

A little perfect love story, cual película de Won Kar Wai

Song 1

Yo La Tengo Name-Shadows

Scold me, that's all you've got to sayColdly hurt me and turn awayYou say I'm not sorry thatI'm resolved to what is nextI head for the shadowsHold me, taking it back in tearsYou've told me, slowly confessed your fearsBut I've got myself to protectIt's too soon for me to forgetI wait in the shadowsIn the shadows, where I end up lovedThey help me see that I've finally wonWe wait in your heartSo until I truly believeThat your words convey what you meanI wait in the shadowsI wait in the shadowsI don't mind the shadows

Song 2

Antony and the Johnsons-Man is the baby

Man is the BabyYearning for more than a blue day I enter your new life for me Burning for the true day I welcome your new life for me Forgive me, Let live me Set my spirit free Losing, it comes in a cold wave Of guilt and shame all over me Child has arrived in the darkness The hollow triumph of a tree Forgive me, Let live me Kiss my falling knee Forgive me, Let live me Bless my destiny Forgive me, Let live me Set my spirit free Weakness sown, Overgrown Man is the baby

Song 3

Los Panchos- Caminemos

No...Ya no debo pensar que te ameEs preferible olvidar que sufriNo...No concibo que todo acaboQue este sueño de amor terminoQue la vida nos separoSin quererCaminemos tal vez nos veremos despuesEsta es la ruta que estaba marcadaSigo insitiendo en tu amorQue se perdio en la nada Ay vivo caminando Sin saberDonde llegarTal vezCaminando la vida nos vuelva a juntarNo, no noNo...Ya no debo pensar que te ameEs preferible olvidar que sufriNo...No concibo que todo acaboQue este sueño de amor terminoQue la vida nos separoSin quererCaminemos tal vez nos veremos despues

HONG KONG CITY

2005-11-16T02:25:00.000+01:00

Escrirc des de Hon Kong el primer post al Blog (sense accents ni apostrofs). perque es el primer lloc d;aquest pais on els blogs no estan censurats. Es llarg descplicar la relacio que manten Xina amb lexcolonia britanica, pero el fet es que a HK un pot actualitzar el blog, i potser nomes per aixo un es sent mes com a casa. No obstant Xina, potser siga un dels paisos amb mes contratos del mon. Els analistes diuen que Xina sera la primera potencia mundial lany 2050.Si tot va be jo en tindre 70 llavors. Deixem passar el temps, i donemli una oportunita a un pais amb una tant inteligent com insultant, com innecessaria i necessaria a la volta, dictadura comunista.

Com solen dir per estes terres.

Welcome to China

Per cert estem be, i estem disfrutant molt deste viatge, com podreu entendre les fotos i tot el material que certifica que estem per aci el publicarem en tornat. 2 setmanes a Xina donen per a vore i viure molt.

Barcelona-Helsinki-Guanzhou-Guilin-Pekin-Hong Kong

2005-11-02T23:25:00.000+01:00

Crònica d'un viatge inciàtic

Estem a dia 2, només falten 30 minuts per ser a dia 3 de Novembre i donar inici al viatge a Xina. No sé cada quan podré actualitzar este blog, però intentaré fer-ho. Podeu deixar els vostres posts, supose que serà el millor mitjà de comunicació amb nosaltres. Intentarem passar-ho el més bé possible i disrutar de les experiències, els olors i la gent d'un altre continent i d'una altra manera de ser, existir i relacionar-se amb este planeta. En tornar supose que quan vegem el made in china, sabrem el que significa exactament.

Un besot a tots i totes.

Demà potser?

2005-10-31T01:37:00.000+01:00

Des que comences a escriure el blog, alguna cosa canvia, no?? Almenys en mi, no sé, hi ha alguna cosa que em provoca escriure i parlar amb tots sobre els temes que m’interessen. Però darrerament em preocupa, em preocupe, sincerament. Supose que tot ha sigut pel dia que he tingut hui, no res de l’altre món, però no sé hi ha coses que em rebenten. L’altre dia tabe el teu post em va agradar, però no sé si és així realment tal com ho dius. No ho sé , no ho sé, i a la meua edat no ho sé doblement. Algú ha calificat açò com a l’era post-inquiet. No sé com acabarà però espere no desmoronar-me, almenys altre colp no, potser si no pensara tant en les meues actituds. Però potser tens raó, que hi anem a fer, ja trobarem el moment. Hui prenent un Fou Roses en Cola, m’han entrat ganes de posar-me a escriure al Blog, i escriure un text molt llarg, i dir moltes coses i dir-ho i abocar-ho tot. Però no serà hui, no serà hui el dia que ho faça, encara no. Tabe el dia que em pose a escriure no serà res imparcial, ni políticament correcte, serà algo que m’isca de dintre, l’escriptura no te la pots prendre com a mer passatemps, et condiciona, et definix, ets tu. O vull dir, sóc jo, o almenys eixa és la forma que tinc jo d’entendre-ho.

No havia escrit mai un diari, i és estrany no només fer-ho sinó que siga públic, que tots pugueu accedir, però bé este és el barco que s’ha iniciat i cal assumir-lo fins a les últimes conseqüències, ja sabeu com sóc, m’agraden les coses clares, no hi puc fer més.
València m’està asfixiant darrerament, espere trobar quelcom a Àsia que hem faça assaborir les terres valencianes de nou.

Vorem demà si açò es paper mullat, espere amb totes les meues ganes que sí.

11.17 de demà, per mi deuria ser algo semblant a això, si algú li mola ja sap.
http://www.wakinglifemovie.com/pop_clip5.html
http://www.wakinglifemovie.com/pop_clip1.html
http://www.wakinglifemovie.com/pop_clip6.html

Final

2005-10-28T13:10:00.000+02:00

Hui m’he vist Noches Blancas, altre cop, i ara sí que es pot dir que s’ha tancat el cicle. Noches Blancas, Nits Blanques, Nothing Came, No volverás, i ¿Y si...? cada cosa amb el seu nom, han sigut peces d’una relació d’amor real, en el meu cas cap a un amor imposible i cap un amor posible, i d’una relació cap al cinema que hui considere tancada. Res pot romandre sense evolucionar ni com a director de cinema, ni com persona. Qualsevol projecte quedarà impregnat d’això. Com va dir el mateix Dosto al final del conte ¿no és prou amb un moment de felicitat per a justificar tota una vida humana? Gràcies Yerblues per ajudar a fer possible el que no es va fer en la realitat i gràcies a A. pels moments de felicitats. Carai, si sembla com una carta de Nàstenka. No... si al final sí que es repetiran les històries un i altre cop. M’he quede escoltant “Somwhere Not Here” d’Alpha. És un final perfecte. No?

Reflex

2005-10-27T11:12:00.000+02:00

“No hi ha espill que reflexi millor la imatge de l’home que les seves pròpies paraules”
Joan Lluís Vives

Videoblog

2005-10-26T00:34:00.000+02:00

Després que alguns em protestareu perquè només havia fet un copypaste, ahí va la novetat. Videoblog postinquiet

La quietud després de l'inquiet

2005-10-25T00:27:00.000+02:00

"Amics i amigues, bona nit, gràcies per vindre, hui acaba la primera edició de l’Inquiet. I només tenim paraules d’agraïment, per a les institucions, per a la indústria, per als creadors i per al públic.

Hui dia 22 d’Octubre de 2005, esperem haver iniciat el camí per canviar alguna cosa en el nostre cinema, esperem haver donat un impuls, esperem haver contribuït a un nou imaginari propi i en valencià.

Imatge del projecte www.nochesblancas.com
Les pel.lícules en la nostra llengua, hui tenen un punt de difusió, un lloc d’encontre i de diàleg. Més de 4.000 espectadors han passat per les diferents seccions de l’Inquiet, un festival on ha destacat la presència predominant de públic jove i estudiants.

Valorem molt positivament la resposta del públic i dels mitjans de comunicació, considerem que hem assolit amb escreix els objectius d’un primer festival de cinema en valencià. Les dues taules rodones, la primera sobre cinema i educació i la darrera sobre cinema i model de doblatge han servit per convertir l’Inquiet en punt d’encontre del sector audiovisual al llarg de l’àmbit lingüístic valencià. Han passat directors, actors, productors, organitzadors de festivals, del Cinema Jove, dels Tirant, del Cicle de Cinema Català de Sabadell, de Cicle de Curts de les Illes Balears, s’han acostat totes les institucions col·laboradores i molts mitjans de comunicació.
.
El primer festival de cinema en valencià ha mostrat la qualitat, la diversitat i la necessitat de promoure una cinematografia i un audiovisual en la nostra llengua amb absoluta normalitat.

L’Inquiet ha sigut personalment molt millor del que imaginaven fa un any. L’equip i el compromís que hem assolit portarà més inquiets, de ben segur. Gràcies a tots i totes els que heu cregut i heu treballat per aquest projecte, sense vosaltres només era ficció, hui s’ha fet real. La gent que hem estat dia a dia amb l’Inquiet no ho podrem oblidar mai. Gràcies a les entitats públiques, a l’Ajuntament, a la Regidoria, a la Generalitat de Catalunya, la Universitat de València i a la Universitat Politècnica, a l’Acadèmia Valencina de la Llengua, a la Fundació Sambori, a Televisió Valenciana i a Televisió de Catalunta, a l’IVAC, a totes les entitats locals, a tota la gent de la casa de cultura, de la ràdio, del cij, als dissenyadors, a les empreses locals, als amics, als familiars, a la gent de Picassent i especialment a tots els membres de la fàbrica de la llum.

Moltes gràcies a tots, per haver-ho fet possible.

No ha sigut fàcil arribar fins ací, però amb l’ajuda de tots vosaltres hem arribat. Aquest any en som molts, però hem de caminar més lluny. Açò és només el principi. Moltes gràcies. "

Han passat dies i dies sense escriure, ni reflexionar, per finalment ha acabat, estic molt orgullós de tots vosaltres és la més pura veritat. A poc a poc tornarà la normalitat a la meua vida, i tornaré a fer el que més m'agrada que és pensar amb temps en paraules, en imatges, en idees, en realitats.

Després de la tempesta, ve la calma i altres projectes
http://www.redmagazine.net/articulo.php?id_article=13

Valent

2005-10-02T13:52:00.000+02:00

Valent, agafa’t la vida endavant, i no la deixis escapar. Tens la màgia de Pròsper, no ho oblidis. Ho faràs, no dubtis. Sóc aquí, però no em pots veure. No miris enrere amb ira... Rep, Miranda, estos missatges, textos inútils, que no arribaran a cap lloc, només oblit, només oblit, només oblit, com lletres escrites sobre el teu cos nu, que marxaran i no deixaran empremta. Vaig aprendre massa, i ja ho he oblidat tot.

Bandeja de correo

2005-10-01T14:46:00.000+02:00

A) De A.
Capítulo 7
Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabriera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo, la boca que mi mano elige y te dibuja en la cara, una boca elegida entre todas, con soberana libertad elegida por mí para dibujarla con mi mano por tu cara, y que por un azar que no busco comprender coincide exactamente con tu boca que sonríe por debajo de la que mi mano te dibuja.

Me miras, de cerca me miras, cada vez más de cerca y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más de cerca y nuestros ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con un perfume viejo y un silencio. Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo del aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mí como una luna en el agua.
Rayuela, Julio Cortázar

B) De R.
Pero si un día no vienes después del desayuno, si un día te veo a través de cualquier espejo buscando, quizá, a otro, si el teléfono suena y suena en tu habitación vacía, entonces, después de indecibles angustias, entonces -porque la locura del corazón humano no tiene límites- buscaré y encontraré un tú como el tuyo. Entretanto, borremos de un golpe el tic-tac del reloj del tiempo. Acércate más.
Las Olas, Virgina Wolff

C) De N.
No volverás. Todo mi ser te llama, pero no volverás. [...] De tu ser mortal extraigo, ahora, ya distantes, el fantasma aeriforme que mira con tus ojos y acaricia con tus manos, pero que no te pertenece. Es mío, totalmente mío. Me encierro con él en mi cuarto y cuando nadie, ni yo misma, oye, y cuando nadie, ni yo misma, ve, y cuando nadie, ni yo misma, lo sabe, tomo el fantasma entre mis brazos y con el antiguo modo del péndulo, largo, grave y solemne, mezo el vacío...
Poemas de amor, Alfonsina Storni

D) De À.
No et diré "Anem ací". No et diré "Anem allà".
Només et diré "Anem". Quan ja siga arribada
l'hora, jo t'he de dir això només: "Anem".

I jo sé que aleshores te'n vindràs. Jo clouré
dins de la meua mà la teua, em miraràs
a penes -jo em riuré-, estaràs nerviosa,
i miraràs el sòl, i de sobte, després,
em miraràs també i també te'n riuràs;
i així, vull dir rient-nos, i amb la teua mà closa
dins la meua, anirem. No deixarem de riure.
I deixarem darrere quasi totes les coses:
poble, casa, carrer, pares, amics, parents.
I no les deixarem: no les recordarem.
De sobte tot això deixarà d'existir,
o mai no haurà existit. Com nosaltres. Nosaltres
tampoc no érem abans. Serem, només, de sobte.
Llibre d'exili, Vicent Andrés Estellés

Su bandeja de correo está llena, es posible que no pueda recibir mensajes nuevos si no elimina algún correo. ¿Está seguro de que desa eliminar estos mensajes? Sí. Mensajes eliminados. Tiempo transcurrido 23 años y 11 meses. El proceso ha finalizado con éxito. No tiene mensajes nuevos.

Extremadament fart d'hipocresies

2005-09-30T15:26:00.000+02:00

"Sueña
como si
fueras a vivir
para siempre.
Vive
como si
fueras a morir
hoy."

James Dean

102 pàgines

2005-09-29T22:45:00.000+02:00

He estat tota la vesprada per preparar les 102 pàgines de documentació per a una beca que segurament no em donaran. El títol ha sigut "Autoria i comunicació interactiva a través dels videojocs i el periodisme interactiu" tocant temes de Dret, Comunicologia, Periodisme, Informàtica i Lingüística Computacional. No analitzaré el meu blog, tranquils, este és només el primer intent amics, en uns mesos tindré la resposta. La veritat és que fer el pla de treball de la Tesi m'he entusiasmat de vore els territoris que encara estan per explorar desde perspectives de comunicació crítica. Però no vos done la tabarra, demà decidisc quan puje a Barcelona. En resposta a Mitabe, després de la decissió presa ahir pense només en una direcció: la sinceritat és l'únic camí, encara que potser calga trobar el moment correcte, acabem esdevenint el que som. Les meues recomanacions són. escolta bona música, com la que tu sols escoltar, mira bones pel.lícules (és a dir: amb subtítols i preferentment europees), llig altre cop Olvidado Rey Gudú, menja bé, ix de festa amb els amics, i si et trobes amb una persona que t'estime vertaderament no la deixes escapar.

22:35

2005-09-28T22:34:00.000+02:00

22:35 els meus ulls estan cansats, el meu cap esgotat, sort que encara tinc ànims, em pose a escriure al blog, després d'una llarga jornada. Hui me n'he adonat del valor d'explicar les coses, l'únic camí és la sinceritat absoluta, la claredat i potser haja arribat a una bona conclusió. Ara mateix ja dorc al meu llit...en silenci... shhhh

Quan tot ha cambiat

2005-09-27T20:44:00.000+02:00

No vos ha passat mai, després d'escriure una carta o de fer una telefonada, que penses que tot ha cambiat?. Que si no hagueres fet això, o dit allò, segur que tot hagués sigut d'una altra manera. Seguramanet hagués acabat siguent així inexorablement, però penges el telèfon i dius... ja està. Possiblement el nostre subconscient ens traïcione massa sovint. Però que més dóna, el cas és que no deuria haver telefonat en eixe moment, ... lliçó apresa.

A tot açò continue dubtant de quan pujar a Barcelona, just ara no sé si és el moment. Provablement no m'ho hauria de pensar tant.

Més lluny, sempre més lluny

2005-09-26T21:20:00.000+02:00

No em puc queixar i per tant no ho faré. No és que estiga satisfet, que potser també, és que sembla que els coses van bé. En els pròxims mesos es decidiran algunes coses en la meua vida relativaments importants, de projectes universitaris, de llocs, de persones. I ho agafe amb ganes, pensant que les coses només s'aconseguixen en el treball constant i que cal anar més lluny, sempre molt més lluny. No sé que em depararà el que ve a partir d'ara per això és finalment emocionant. Només intentaré fer camí, i compte amb vosaltres. No em falleu ;)

A banda d'esta disquisició que em feia falta escriure, tinc decidit que vull pujar a Barcelona, això significa que en breu em trac els bitllets. Intentaré estar un dies, no molts, i parlar amb tots vosaltres, espere que la tardor done un toc positiu a la ciutat. De tota manera no només depén de la meua voluntat sinó del treball que tinc que fer, així que per ara standby, al llarg de la setmana concloc, ja sabeu el que em costa a mí prendre la decisió correcta. S'accepten suggerències.

Comença una setmana inquieta

2005-09-25T22:32:00.000+02:00

La veritat és que poques voltes en la vida m'he sentit amb tanta pressió. Són moltes les coses que se'm passen pel cap. Si ho pense bé, este estiu ha sigut un poc extrany ja que no he pogut desconectar completament a causa de l'esdeveniment que d'ací un més passarà i que a hores d'ara monopolitza la meua vida. Estic satisfet de com està eixint tot i com m'esteu ajudant a fer-ho, però són moltes coses noves que no havia experimentat mai. Menys mal que disfrute fent-ho i crec en el que estic fent, possiblement això és l'únic que em salve. A part d'anar escrivint en estes línies quines són les meues actituds i reaccions entorn això. Bé segurament la setmana vinent puge a Barcelona, molts ja s'ho podeu anar apuntant, i de ben segur que l'Euromed em portarà noves reflexions i vells records.

La moda dels Blogs

2005-09-25T14:53:00.000+02:00

Sí, amics i amigues, perquè no? Jo també m'apunte a la moda dels blogs. I la veritat és que la causa sou vosaltres. Els vostres bolgs, les històries que conteu dia a dia, m'han fet pensar per escriure'n un. No sé com acabarà això, fer pública la meua vida és un poc extrany. Segurament acabaré parlant de coses que en els fons no importen molt, coses que servixen per viure però que no són en sí clau de res. Bé, però no parlem d'un futur que no existix. Hui diumenge em pose a escriure un blog. Com si no tingués altra cosa que fer deu meu!! El cas és que, en fi, espere que hi haja algú ahí a l'altre costat. Aniré contant les coses que passen sobre inquiets, actituds, viatges a xina, vides, persones, llibres, pel.lícules, músiques, etc. A todos aquellos que no entendeis el catalán/valenciano espero que penseis que esta lengua forma parte de mí, lo lógico pues es escribir en ella, ante cualquier duda ya sabeis que estoy ahi. Amics i amigues espere que vos agrade, intentaré donar el millor de mí, i les notícies més rellevants sobre les coses que passen en este fragment d'espai-temps anomenat Francesc seran expressades ací.