Més lluny, sempre més lluny

No em puc queixar i per tant no ho faré. No és que estiga satisfet, que potser també, és que sembla que els coses van bé. En els pròxims mesos es decidiran algunes coses en la meua vida relativaments importants, de projectes universitaris, de llocs, de persones. I ho agafe amb ganes, pensant que les coses només s'aconseguixen en el treball constant i que cal anar més lluny, sempre molt més lluny. No sé que em depararà el que ve a partir d'ara per això és finalment emocionant. Només intentaré fer camí, i compte amb vosaltres. No em falleu ;)

A banda d'esta disquisició que em feia falta escriure, tinc decidit que vull pujar a Barcelona, això significa que en breu em trac els bitllets. Intentaré estar un dies, no molts, i parlar amb tots vosaltres, espere que la tardor done un toc positiu a la ciutat. De tota manera no només depén de la meua voluntat sinó del treball que tinc que fer, així que per ara standby, al llarg de la setmana concloc, ja sabeu el que em costa a mí prendre la decisió correcta. S'accepten suggerències.