Textos

L’arbre de les imatges

Text inicial
Mire la imatge, mire la teua imatge, intente imitar la teua mirada, però no puc. La teua mirada cap a la realitat, la teua mirada és teua, m’agradaria ser com tú: arbre de les imatges, vore els camps d’arròs tots les dies, m’agradaria vore les imatges que hi ha dintre teu, les imatges que has vist, les imatges que reflexes des de la teua memòria. Però hui he entès que no puc recuperar la teua memòria perquè no en tens, simplement s’ha esdevingut així.

Un camí, un arbre, un tren, una casa abandonada, una xiqueta, un lloc estrany i desèrtic, són elements suficients per crear una mirada, dos, tres i totes les mirades. Cadascú de vosaltres sou una mirada.

La teua mirada és teua, i jo també sóc l’arbre de les imatges.

Podria dir mira ací, mira allà, fes açò, fes allò, escolta açò per voler dir no se qué que no vull dir, perquè no ho vull dir, perquè no s’ha de dir, perquè ja s’ha dit. Puc fer-te sentir por, puc fer-te riure, puc avorrir-te, puc emocionar-te o puc simplement esdevindre imatge, que és el que sóc una simple imatge davant teu.

Sinopsis
Miriam és actriu, està rodant un curtmetratge amb uns amics i amb una professora de teatre. L’arbre de les imatges és una reflexió sobre la representació cinematogràfica a partir d’Erice, Kiarostami, un arbre, dos càmeres, i un lloc enmig dels camps d’arròs de Sollana.