Valent

Valent, agafa’t la vida endavant, i no la deixis escapar. Tens la màgia de Pròsper, no ho oblidis. Ho faràs, no dubtis. Sóc aquí, però no em pots veure. No miris enrere amb ira... Rep, Miranda, estos missatges, textos inútils, que no arribaran a cap lloc, només oblit, només oblit, només oblit, com lletres escrites sobre el teu cos nu, que marxaran i no deixaran empremta. Vaig aprendre massa, i ja ho he oblidat tot.