Demà potser?

Des que comences a escriure el blog, alguna cosa canvia, no?? Almenys en mi, no sé, hi ha alguna cosa que em provoca escriure i parlar amb tots sobre els temes que m’interessen. Però darrerament em preocupa, em preocupe, sincerament. Supose que tot ha sigut pel dia que he tingut hui, no res de l’altre món, però no sé hi ha coses que em rebenten. L’altre dia tabe el teu post em va agradar, però no sé si és així realment tal com ho dius. No ho sé , no ho sé, i a la meua edat no ho sé doblement. Algú ha calificat açò com a l’era post-inquiet. No sé com acabarà però espere no desmoronar-me, almenys altre colp no, potser si no pensara tant en les meues actituds. Però potser tens raó, que hi anem a fer, ja trobarem el moment. Hui prenent un Fou Roses en Cola, m’han entrat ganes de posar-me a escriure al Blog, i escriure un text molt llarg, i dir moltes coses i dir-ho i abocar-ho tot. Però no serà hui, no serà hui el dia que ho faça, encara no. Tabe el dia que em pose a escriure no serà res imparcial, ni políticament correcte, serà algo que m’isca de dintre, l’escriptura no te la pots prendre com a mer passatemps, et condiciona, et definix, ets tu. O vull dir, sóc jo, o almenys eixa és la forma que tinc jo d’entendre-ho.

No havia escrit mai un diari, i és estrany no només fer-ho sinó que siga públic, que tots pugueu accedir, però bé este és el barco que s’ha iniciat i cal assumir-lo fins a les últimes conseqüències, ja sabeu com sóc, m’agraden les coses clares, no hi puc fer més.
València m’està asfixiant darrerament, espere trobar quelcom a Àsia que hem faça assaborir les terres valencianes de nou.

Vorem demà si açò es paper mullat, espere amb totes les meues ganes que sí.

11.17 de demà, per mi deuria ser algo semblant a això, si algú li mola ja sap.
http://www.wakinglifemovie.com/pop_clip5.html
http://www.wakinglifemovie.com/pop_clip1.html
http://www.wakinglifemovie.com/pop_clip6.html