Final

Hui m’he vist Noches Blancas, altre cop, i ara sí que es pot dir que s’ha tancat el cicle. Noches Blancas, Nits Blanques, Nothing Came, No volverás, i ¿Y si...? cada cosa amb el seu nom, han sigut peces d’una relació d’amor real, en el meu cas cap a un amor imposible i cap un amor posible, i d’una relació cap al cinema que hui considere tancada. Res pot romandre sense evolucionar ni com a director de cinema, ni com persona. Qualsevol projecte quedarà impregnat d’això. Com va dir el mateix Dosto al final del conte ¿no és prou amb un moment de felicitat per a justificar tota una vida humana? Gràcies Yerblues per ajudar a fer possible el que no es va fer en la realitat i gràcies a A. pels moments de felicitats. Carai, si sembla com una carta de Nàstenka. No... si al final sí que es repetiran les històries un i altre cop. M’he quede escoltant “Somwhere Not Here” d’Alpha. És un final perfecte. No?