-->

diumenge, de novembre 27, 2005

Ni "Eloge de l'amour", ni "In the mood for love", ni "Cuento de verano", ni "Noches Blancas"

Amb este post queda tancada la primera fase "Eloge de l'amour" del blog del Diari de Joanlluc. Per mi ha perdut sentit, crec que ja n'hi ha prou d'explicar els meus sentiments, a partir d'ara me'ls guardaré, o millor dit, els arxivaré per al dia en que tinga quelcom interessant que contar.
No és que no em queden coses per contar de mi, en queden, i les contaré, però no ací. Fa temps que no quede amb molta gent, i segurament podrieu estar informats a través d'ací, i pot ser siga interessant, però per moltes visites que tinga per mi ha perdut el sentit. El que dic al post anterior "my love with you is deep in my heart, and is only mine" és ja el límit...Estic fart de parlar de mi, de les meues relacions, del meu món, m'enteneu? M'agrada escriure, però necessite inputs. Decidídament, amics , he d'anar al cine... perquè ho necessite, i eixe és un bon camí per a este blog, parlar de cine.


A continuació vos reproduisc la lletra de la cançó que tinc com a melodia de mòbil amb la que done per tancada esta primera fase.

Dices que vengo que voy que siento que escucho que pertenezco que sirvo para mucho que me estremezco que mi mirada es limpia suave brisa que sientes el deseo de tenerme cerca que te distancias por miedo a perderme que el barrio es mas hermoso desde que aparecí que soy la flor que alumbra el jardín el viento que se lleva la señora luna para que luzca el sol mi amor hoy solo quiero decir.

Siento lo mismo por ti, el mismo sentimiento por ti.

Que sí que sí que bien que me encanta escucharte adoro sentirte y verte moverte y sorprenderte de pronto haciente cosquillas en las rodillas. Que sí que sí que bien que me encanta escucharte adoro sentirte que el barrio es mas hermoso desde que apareciste reluce el sol en mi corazón. Mi niña mi amor mi rayo de luz, el camino que lleva a tu casa, es mi alegría, la primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta mamá. Los días tranquilos transcurren serenos, tus pasos los míos, peinando sendero, quien dijo que los muertos no iban a resucitar, hoy llego mas puro que el agua mineral.

Tu cara, tu casa, tus ojos sonriendo, mi cara, la brisa, la mañana sube por la ventana, la calma, acaricias tu respiración, resuenan campanas desde el comedor, las nubes en el cielo y pasa un avión dibuja una linea blanca en tu almohada, en tus ojos, tu mirada, estoy en tu casa, adoro tu casa. Cambio de color, pasa un avión, traza una línea, ahora de plata, de plata la memoria del sulcan de hoy

Hoy gano, tu ganas, ganamos los dos.
Hoy gano, tu ganas, ganamos los dos.
Hoy gano, tu ganas, ganamos los dos.
Hoy gano, tu ganas, ganamos los dos.
Hoy gano, tu ganas.
Esto no se para
Esto no se para
Esto no se para
Esto no se para
Esto no se para
Esto no se para
Esto nos separa
Esto nos separa
Esto nos separa

En este link la podeu escoltar.

http://www.inquiet.org/cinema/videoblog/mar.mp3

Lletra i música. Facto Delafé y Las Flores Azules ( La cantat de Élena i el cantant de Mishima juntets)

dimecres, de novembre 23, 2005

There are too many diferent kinds of love

and doesn't matter if you don't love me
23/11/2005
10:47:14
or if you're angry with me
23/11/2005
10:48:18
my love with you is deep in my heart, and is only mine

dimarts, de novembre 22, 2005

Absolutament, tendrament i tragicament

Bandeja de entrada

dimarts, 22 / novembre / 2005 16:42
Inici :Dear Fran.....Final: Michelle

Enimg: Tot un món, el missatge més bèstia, més sincer, més directe que m'han enviat mai. Ho sé, no vaig a poder donar-te una resposta a l'altura, i a més en anglès!!! Deu meu!!!

dilluns, de novembre 21, 2005

Resposta a l'amic Mitabe

Benvolgut, estimat i apreciat amic Mitabe. Les històries es repeteixen clar. Però el que importa és aprendre’n i no tornar a caure en els mateixos errors. És com en un videojoc, pots tindre totes les oportunitats que vullgues fins que et canses, el que deus fer és tornar a jugar, alguna dia et passaras el joc, ja voràs.

Sincerament i amb honestedat, no crec que ninguna de les persones que has conegut fins ara t’ompliguen, encara que arquetípicament són persones que podrien ser idònies, cadascú té el seu mon, els seus anhels, la seua propia mirada, el seu propi cor, esperit i ambicions. Escolta esta cançó, el dia que sentes alguna cosa semblant per una tia, serà eixa. Mentrestant, com diria Virginia Wolff, deixem passar lentament el tic-tac del rellotge. Almenys humilment hui és eixe el meu pensar i sentir.

Un abraç

Grup Facto Delafé y Las Flores Azules
http://www.inquiet.org/cinema/videoblog/mar.mp3
Text en xinés i japonés: Soushisouai
To be in love with one another

diumenge, de novembre 20, 2005

A little perfect love story

A little perfect love story, cual película de Won Kar Wai

Song 1


Yo La Tengo Name-Shadows

Scold me, that's all you've got to sayColdly hurt me and turn awayYou say I'm not sorry thatI'm resolved to what is nextI head for the shadowsHold me, taking it back in tearsYou've told me, slowly confessed your fearsBut I've got myself to protectIt's too soon for me to forgetI wait in the shadowsIn the shadows, where I end up lovedThey help me see that I've finally wonWe wait in your heartSo until I truly believeThat your words convey what you meanI wait in the shadowsI wait in the shadowsI don't mind the shadows

Song 2

Antony and the Johnsons-Man is the baby

Man is the BabyYearning for more than a blue day I enter your new life for me Burning for the true day I welcome your new life for me Forgive me, Let live me Set my spirit free Losing, it comes in a cold wave Of guilt and shame all over me Child has arrived in the darkness The hollow triumph of a tree Forgive me, Let live me Kiss my falling knee Forgive me, Let live me Bless my destiny Forgive me, Let live me Set my spirit free Weakness sown, Overgrown Man is the baby

Song 3



Los Panchos- Caminemos

No...Ya no debo pensar que te ameEs preferible olvidar que sufriNo...No concibo que todo acaboQue este sueño de amor terminoQue la vida nos separoSin quererCaminemos tal vez nos veremos despuesEsta es la ruta que estaba marcadaSigo insitiendo en tu amorQue se perdio en la nada Ay vivo caminando Sin saberDonde llegarTal vezCaminando la vida nos vuelva a juntarNo, no noNo...Ya no debo pensar que te ameEs preferible olvidar que sufriNo...No concibo que todo acaboQue este sueño de amor terminoQue la vida nos separoSin quererCaminemos tal vez nos veremos despues

dimecres, de novembre 16, 2005

HONG KONG CITY

Escrirc des de Hon Kong el primer post al Blog (sense accents ni apostrofs). perque es el primer lloc d;aquest pais on els blogs no estan censurats. Es llarg descplicar la relacio que manten Xina amb lexcolonia britanica, pero el fet es que a HK un pot actualitzar el blog, i potser nomes per aixo un es sent mes com a casa. No obstant Xina, potser siga un dels paisos amb mes contratos del mon. Els analistes diuen que Xina sera la primera potencia mundial lany 2050.Si tot va be jo en tindre 70 llavors. Deixem passar el temps, i donemli una oportunita a un pais amb una tant inteligent com insultant, com innecessaria i necessaria a la volta, dictadura comunista.

Com solen dir per estes terres.

Welcome to China

Per cert estem be, i estem disfrutant molt deste viatge, com podreu entendre les fotos i tot el material que certifica que estem per aci el publicarem en tornat. 2 setmanes a Xina donen per a vore i viure molt.

dimecres, de novembre 02, 2005

Barcelona-Helsinki-Guanzhou-Guilin-Pekin-Hong Kong

Crònica d'un viatge inciàtic

Estem a dia 2, només falten 30 minuts per ser a dia 3 de Novembre i donar inici al viatge a Xina. No sé cada quan podré actualitzar este blog, però intentaré fer-ho. Podeu deixar els vostres posts, supose que serà el millor mitjà de comunicació amb nosaltres. Intentarem passar-ho el més bé possible i disrutar de les experiències, els olors i la gent d'un altre continent i d'una altra manera de ser, existir i relacionar-se amb este planeta. En tornar supose que quan vegem el made in china, sabrem el que significa exactament.

Un besot a tots i totes.