Extremadament fart d'hipocresies

"Sueña
como si
fueras a vivir
para siempre.
Vive
como si
fueras a morir
hoy."

James Dean

102 pàgines

He estat tota la vesprada per preparar les 102 pàgines de documentació per a una beca que segurament no em donaran. El títol ha sigut "Autoria i comunicació interactiva a través dels videojocs i el periodisme interactiu" tocant temes de Dret, Comunicologia, Periodisme, Informàtica i Lingüística Computacional. No analitzaré el meu blog, tranquils, este és només el primer intent amics, en uns mesos tindré la resposta. La veritat és que fer el pla de treball de la Tesi m'he entusiasmat de vore els territoris que encara estan per explorar desde perspectives de comunicació crítica. Però no vos done la tabarra, demà decidisc quan puje a Barcelona. En resposta a Mitabe, després de la decissió presa ahir pense només en una direcció: la sinceritat és l'únic camí, encara que potser calga trobar el moment correcte, acabem esdevenint el que som. Les meues recomanacions són. escolta bona música, com la que tu sols escoltar, mira bones pel.lícules (és a dir: amb subtítols i preferentment europees), llig altre cop Olvidado Rey Gudú, menja bé, ix de festa amb els amics, i si et trobes amb una persona que t'estime vertaderament no la deixes escapar.

22:35

22:35 els meus ulls estan cansats, el meu cap esgotat, sort que encara tinc ànims, em pose a escriure al blog, després d'una llarga jornada. Hui me n'he adonat del valor d'explicar les coses, l'únic camí és la sinceritat absoluta, la claredat i potser haja arribat a una bona conclusió. Ara mateix ja dorc al meu llit...en silenci... shhhh

Quan tot ha cambiat

No vos ha passat mai, després d'escriure una carta o de fer una telefonada, que penses que tot ha cambiat?. Que si no hagueres fet això, o dit allò, segur que tot hagués sigut d'una altra manera. Seguramanet hagués acabat siguent així inexorablement, però penges el telèfon i dius... ja està. Possiblement el nostre subconscient ens traïcione massa sovint. Però que més dóna, el cas és que no deuria haver telefonat en eixe moment, ... lliçó apresa.

A tot açò continue dubtant de quan pujar a Barcelona, just ara no sé si és el moment. Provablement no m'ho hauria de pensar tant.

Més lluny, sempre més lluny

No em puc queixar i per tant no ho faré. No és que estiga satisfet, que potser també, és que sembla que els coses van bé. En els pròxims mesos es decidiran algunes coses en la meua vida relativaments importants, de projectes universitaris, de llocs, de persones. I ho agafe amb ganes, pensant que les coses només s'aconseguixen en el treball constant i que cal anar més lluny, sempre molt més lluny. No sé que em depararà el que ve a partir d'ara per això és finalment emocionant. Només intentaré fer camí, i compte amb vosaltres. No em falleu ;)

A banda d'esta disquisició que em feia falta escriure, tinc decidit que vull pujar a Barcelona, això significa que en breu em trac els bitllets. Intentaré estar un dies, no molts, i parlar amb tots vosaltres, espere que la tardor done un toc positiu a la ciutat. De tota manera no només depén de la meua voluntat sinó del treball que tinc que fer, així que per ara standby, al llarg de la setmana concloc, ja sabeu el que em costa a mí prendre la decisió correcta. S'accepten suggerències.

Comença una setmana inquieta

La veritat és que poques voltes en la vida m'he sentit amb tanta pressió. Són moltes les coses que se'm passen pel cap. Si ho pense bé, este estiu ha sigut un poc extrany ja que no he pogut desconectar completament a causa de l'esdeveniment que d'ací un més passarà i que a hores d'ara monopolitza la meua vida. Estic satisfet de com està eixint tot i com m'esteu ajudant a fer-ho, però són moltes coses noves que no havia experimentat mai. Menys mal que disfrute fent-ho i crec en el que estic fent, possiblement això és l'únic que em salve. A part d'anar escrivint en estes línies quines són les meues actituds i reaccions entorn això. Bé segurament la setmana vinent puge a Barcelona, molts ja s'ho podeu anar apuntant, i de ben segur que l'Euromed em portarà noves reflexions i vells records.

La moda dels Blogs

Sí, amics i amigues, perquè no? Jo també m'apunte a la moda dels blogs. I la veritat és que la causa sou vosaltres. Els vostres bolgs, les històries que conteu dia a dia, m'han fet pensar per escriure'n un. No sé com acabarà això, fer pública la meua vida és un poc extrany. Segurament acabaré parlant de coses que en els fons no importen molt, coses que servixen per viure però que no són en sí clau de res. Bé, però no parlem d'un futur que no existix. Hui diumenge em pose a escriure un blog. Com si no tingués altra cosa que fer deu meu!! El cas és que, en fi, espere que hi haja algú ahí a l'altre costat. Aniré contant les coses que passen sobre inquiets, actituds, viatges a xina, vides, persones, llibres, pel.lícules, músiques, etc. A todos aquellos que no entendeis el catalán/valenciano espero que penseis que esta lengua forma parte de mí, lo lógico pues es escribir en ella, ante cualquier duda ya sabeis que estoy ahi. Amics i amigues espere que vos agrade, intentaré donar el millor de mí, i les notícies més rellevants sobre les coses que passen en este fragment d'espai-temps anomenat Francesc seran expressades ací.