Antonioni en la pel.lícula La Notte filma aquest pla
I jo comente en un text criptic el dia 8 de Març dia de la dona (treballadora)
Un text que reflexiona sobre alguns dels errors del feminisme i de les teories de gènere.
1. Presunción errónea número uno: Performatividad no es que el “sujeto dé vida a lo que nombra”.2. Presunción errónea número dos: Lo queer no excede la política de identidad 3. Presunción errónea número tres: la crítica a un esencialismo material no se resuelve en un constructivismo radical.4. Presunción errónea número cuatro: La crítica del sujeto no lo anula, la crítica a la categoría “mujer” expresa sus límites, no su decadencia.5. Presunción errónea número cinco: Desestabilizar los códigos contingentes del género no garantiza desinstalar los mecanismos de sujeción del sujeto generado.
Hui em responc, amb una reflexió amb altra pel.li del Michelangelo.
L'avventura. La sinopsi diu així
"A woman disappears during a Mediterranean boating trip. But during the search, her lover and her best friend become attracted to each other." En definitiva la vida és una aventura en la que acabem cometent els mateixos errors, encara que aquest cop, més sofisticats, tot reivindicant la nostra voluntat d'éssers impulsius. Eixa mirada és un impuls* i eixa és l'Avventura. Antonioni ens mostra la desestructuració dels valors morals del nostre esquema mental. I ens aboca a l'impuls, a repensar, a reestrcuturar l'impuls, en unes pel.lícules a les que el temps li senten fantàstic. Tinc una enveja de no haver-les vist estrenar al cinema!!!
Com vaig dir fa temps, un es sent orgullós de pertanyer a la mateixa espècie animal que antonioni, i fins ací puc escriure...
*que no instintiu
